La Irene, una periodista establerta a Barcelona, que ha d'anar a Sarajevo per seguir la guerra dels Balcans de prop, posposa el seu viatge per assistir a l'enterrament del seu avi. Tornar al seu poble natal, a Salavai, li permet redescobrir paratges que han canviat molt amb el pas dels anys i l'evolució agrícola, i secrets que ella desconeixia dels seus habitants.

La palmera de blat és una història que ens explica els canvis que ha sofert aquest poble de pagès i les mateixes cases des de la perspectiva d'una dona, amb un component oníric i visionari, que transporta l'acció cap al món de la fantasia. És un contrast d'història i realitat, present i passat, canvis i pervivència, lloc viscut i lloc retrobat, vida i mort, imatges inesborrables i d'altres de somiades, que la Irene ha d'acceptar abans de tornar a la guerra a exercir la seva professió. És bo reanimar la memòria dels vius i dels morts? Què implica marxar del teu poble i deixar-hi tota la família? I què passa quan hi tornes? T'hi quedes o marxes?

Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari Avui formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.

Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb La terra retirada, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'El País i del diari digital Vilaweb, a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.