La novel·la ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista.

La Sílvia, estudiant de Medicina, se’n va a l’Índia per treballar com a cooperant durant l’estiu en un hospital situat en un indret allunyat del món. En fer-ho, s’oposa als seus pares i al seu nòvio i,seguint el seu instint, pren una decisió que canviaràla seva vida i la seva manera de pensar.  

Una vegada vaig veure un fantasma. Sí, un espectre, una aparició... Aquesta història no és el que se sol denominar una novel·la de terror. Tot va començar amb un enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que va estar perdut durant set dècades. 

Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions --o els monopolis d'informació equivalents en cada època-- sempre n'han fet ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i les reformes normatives que s'estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i, en canvi, no facin el mateix amb els que s'han dedicat a produir notícies falses des de sempre?

La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d'entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s'ha enamorat, però no d'un noi del seu entorn, sinó d'un fantasma, d'una veu sorgida d'Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura. Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre'l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.

Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat donaran el pas següent: una cita a cegues. No obstant, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets...

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.  

Com estimem, els catalans? En l'imaginari col·lectiu han quedat enregistrades un munt de llegendes que en parlen. Històries fantàstiques que narren amors entre gegants i donzelles, dones d'aigua i hereus de masies, pastors i sirenes. Fruit de la passió d'aquests darrers amants nasqué l'Empordà. Sirenes que sovint eren dones desterrades del món aspre dels homes i que trobaren l'amor lliure al mar. No són poques, tampoc, les llegendes d'amor entre dones i pirates, entre sarraïns i cristianes, la qual cosa demostra que l'afecte pot fer superar qualsevol barrera. 

"Mai no tiris contra ningú; mai no tiris per seduir ningú; mai no tiris per ser més que ningú; mai no tiris per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir." Aquestes són les paraules que acompanyen la Haru des de la seva entrada al dojo, on aprendrà l'art del tir amb arc, fins al camí vital que li farà qüestionar-ho tot, arriscar-ho tot i perdre-ho tot. Per rebre-ho tot. 

El petit d'una família de basters, els Braille, té un accident que li farà perdre la vista gradualment. La tenacitat dels qui l'envolten, i la seva pròpia, aconsegueixen teixir un camí d'aventura i descobertes que anirà molt més enllà del que ens atreviríem a somiar. La vida d'en Louis Braille, un recorregut que ens parla de llums i d'ombres, de llibertat i d'opressió, de salut i de malaltia, de com l'enginy pot superar la manca de recursos, i que transcorre en paral·lel a la convulsa França de la primera meitat del segle XIX, en un temps de revoltes i esperances.