Como cliente Amazon Prime obtén 3 meses de Audible gratis
Un cel de plom
No se ha podido añadir a la cesta
Error al eliminar la lista de deseos.
Se ha producido un error al añadirlo a la biblioteca
Se ha producido un error al seguir el podcast
Error al dejar de seguir el podcast
Puedes escucharlo ahora por 0,99 €/mes durante 3 meses con tu suscripción a Audible.
Compra ahora por 19,99 €
-
Narrado por:
-
Mercè Arànega
-
De:
-
Carme Martí
Acerca de este título
La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück, és el testimoni colpidor d'un segle i d'una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme Martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de coratge convertides en un relat imprescindible per no oblidar.
©2012 Sàpiens SCCL (P)2021 Audible StudiosUna història per no oblidar
Se ha producido un error. Inténtalo de nuevo dentro de unos minutos.
lectura imprescindible, gairebé obligada.
Se ha producido un error. Inténtalo de nuevo dentro de unos minutos.
Gracias Neus por tu lucha por las injusticias y por representar a las mujeres de una forma inmejorable hasta el último día de tu vida
Imprescindible para la memoria
Se ha producido un error. Inténtalo de nuevo dentro de unos minutos.
Crec que mai havia plorat tant amb un llibre. Quin gran exemple d'humanitat. Insuperable.
És un dels millors testimonis de la monstruositat dels camps d'extermini feixistes, que m'ha deixat clar que la manera justa i apropiada d'anomenar els feixistes, els de llavors o els d'avui és MONSTRES.
Sovint es fa l'equiparació entre el comunisme i el feixisme. I és cert que les atrocitats de Stalin, Xina o Pol Pol han estat la taca negra de les esquerres, si és que encara en formen part i no han estat també formes de feixisme roig o de totalitarisme embaucador, com el catolicisme, el millor invent mai creat per les elits imperials per sotmetre el poble. Però la historia de la Neus, comunista convençuda, amb la seva humanitat i compromís humà, sobretot amb les colònies de nens orfes i refugiats de les que va cuidar des de mitja guerra espanyola fins a mitja guerra mundial, creuant els pirineus en ple hivern, després de perdre-ho tot, i patint com va patir als camps nazis, tira pel terra aquesta equiparació.
El seu testimoni relata com el feixisme va ser un pla sistemàtic d'extermini en massa de gairebé tothom. Menys de rossets fatxes tirolesos. Stalin va matar molts comunistes i russos injustament, i va sabotejar la nostra guerra i revolució, per tal de mantenir un control polític i ideològic. Però hitler i els seus, inclòs franco i la púrria espanyola, mataven pel plaer de fer-ho. Com relata amb espant la Neus. Eren psicòpates i punt. I lladres. Organitzats amb l'estat. El seu testimoni deixa clar que el feixisme no és més que una doctrina feta per psicòpates per a psicòpates. Per a gent amb problemes psicològics greus que, si no haguessin trobat aquesta ideologia, serien assassins en sèrie o criminals comuns.
El llibre m'ha fet plorar vàries vegades, però amb aquell plor necessari d'entendre millor el mon que ens envolta i la seva duresa. De la inhumanitat dins del camps, i del final mig feliç de quan és alliberada despre sde 15 mesos de no-vida, i s'acaba el nazisme a Europa, però no a espanya, on duraria 3 dècades més. Després de 9 anys de guerra, mort i tortures de tota mena, és colpida amb dues últimes bufetades: la continuïtat de Franco a Espanya, on no podrà tornar en dècades; i la mort del seu company als camps.
I un dels aspectes més bonics i esperançadors, més humans, més tendres i luminosos, entre tanta grisor, és que ella va sobreviure gràcies a la cooperació i l'amistat, no a l'individualisme i l'egoisme, com van haver de fer molts altres, a qui no podem jutjar severament, doncs era en legitima autopreservació, però que portà a alguns a la tristesa i el suïcidi dels supervivents. Ella va poder dir amb orgull que va sobreviure gràcies a la sororitat, a la comunitat, al comunisme ben entès.
Comunista convençuda, enemiga també, com deixa clar al llibre, de la meva estimada revolució anarquista, la única discrepància que hi tinc, on es podia argumentar que els excessos de l'estiu del 36 son poca cosa al costat dels abusos, durant dècades, del seu comunisme estatal i autoritari, el seu relat és commovedor de principi a fi.
Es podria debatre si el seu comunisme no va fer també, aquells mateixos anys, i especialment al 36 i 37 salvatjades iguals i o pitjors, i multiplicades per mil amb els gulags, les txeques i la repressió de partit únic i d'home únic, Stalin. Però el seu testimoni i camí de vida deixa clar la distància entre el nazisme i comunisme.
Quan trobeu un monstre, algú que es digui nostàlgic d'aquesta gran merda que va ser el feixisme, tingueu compassió, perquè és un pobre infeliç, pero anomeneu-lo pel seu nom: monstre.
I al nostre bàndol: republicans, catalanistes, comunistes, socialistes i anarquistes, els vencedors d'una lliçó d'humanitat.
Als camps nazis no només morien milions, en una maquinària ideada per fer-ho amb eficiència industrial, sinó que ho feien amb les maneres més horribles, més sàdiques, més impensable i cruels. La imaginació portada a la màxima crueltat, com la desena d'episodis que relata la Neus.
És tan trist el que va passar, com el fet que hi hagi encara entre nosaltres humans que siguin capaços d'haver fet això, aquestes atrocitats inhumanes, que mereixerien l'expulsió de l'espècie i del planeta.
Tothom que es digui nostàlgic, tothom que voti vox i pp, le pen's i companyia hauria d'estar obligat a llegir aquest llibre, o el de Primo Levi, o Anna Frank i tants altres testimonis esgarrifosos però necessaris. I avui, davant la degradació ideològica del jovent i les societats, haurien de ser lectura obligatòria a l'escola.
Jueus, gitanos i catalans son potser els col·lectius que més van patir els camps nazis. Als jueus els van compensar amb un nou país, als catalans, apàtrides entre els apàtrides espanyols, amb el que havíem arribat a ser en la defensa de la democràcia, l'antifeixisme i la humanitat, res.
Jo que intento, humilment, fer una novel·la sobre aquests tràgics anys, tinc clar que no existeix cap millor relat que el seu. És insuperable que algú que ha viscut aquests fets tan durs i alhora novelístics, els pugui relatar en primera persona.
Però ho seguiré intentant, perque comparteixo amb la Neus un mateix propòsit: no deixar-nos vèncer per la desmemòria dels vencedors. El que, a data d'avui inclou també els seus marxistes, còmplices en l'esclavisme humà, i que també vam combatre a Barcelona l'any 37, després d'haver vençut al feixisme.
Salut i Memòria, i moltes gràcies, Neus Català!
una obra imprescindible
Se ha producido un error. Inténtalo de nuevo dentro de unos minutos.
esfereïdor
Se ha producido un error. Inténtalo de nuevo dentro de unos minutos.