Resultados para "català" en Literatura y ficción

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

La celebració literària d'una generació de dones que són un referent vital. Premi Sant Jordi 2022. Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

La novel·la ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista.

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d'aquest llibre decideix escriure-la. Amb l'ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d'un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s'amaga la veritat d'una història. Però l'escriptura falla, i l'autor recorre a les biografies d'escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu.

A L'alegria de viure trobem postals de felicitat: tres germans trapelles cantant a tot drap al seient del darrere d'un Gordini blau d'excursió amb els pares, una nena que llegeix compulsivament llibres d'Enid Blyton d'amagat, la noia enjogassada que trova l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, la dona conscient del privilegi de veure com surt el sol cada dia pel mar de Badalona caminant al costat d'una amiga, la que aplega llimones del pati de casa i en fa la llimonada més gustosa.

Qui són, què fan i on trobar-los. Però, també, què els fa feliços, què els angoixa, què els posa calents. PIJOS és un llibre necessari, és un llibre que ens acosta ­a nosaltres, els mortals que habitem la Lower Diagonal o, Déu no ho vulgui, l'extraradi­ a aquest grup de gent tan selecte i exclusiu com mal entès i pitjor comprès, i ens revela una vida sovint més complexa del que cap de nosaltres pot arribar a imaginar.

Poc després que el comissari Adamsberg hagi tornat a París, havent tancat un cas a la Bretanya, la policia de Rennes li demana ajuda per resoldre un crim que sembla que té relació amb una fosca llegenda local: el fantasma d’un comte anomenat "el Coix", la pota de fusta del qual continua ressonant pels passadissos del castell de Combourg. L’Adamsberg es desplaça amb el seu equip a la zona, on s’ha trobat el cadàver d’un veí després que el sinistre caminar del Coix se sentís de nit pels carrers de Louviec.

De la mà de l'aclamat escriptor de Brooklyn, arriba una saga familiar èpica travessada per l'amor no correspost, la guerra i l'exili. Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l'horror del nazisme. Ell és l'escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada? El Mag explica la història d'un home imperfecte i ambivalent. L'home que amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat.

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró. La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?

Charity va ser “portada de la Muntanya” quan era petita. No conserva cap record de la seva vida anterior, a banda dels rumors vagues de la gent de North Dormer, un poble allunyat i perdut de tot i de tothom. L’arribada de Lucius Harney, un jove arquitecte de la ciutat, un tediós dia d’estiu, descobrirà a Charity la il·lusió de l’amor i del desig, així com una realitat diferent a la que sempre havia viscut. Tot i aixo, la promesa del somni es veurà molt aviat frustrada pel pes inevitable de la realitat i les seves vicissituds.

La sexòloga Daniela Costa-Pau viu el sexe de manera desacomplexada en una època en què encara és un tabú. De portes enfora és una dona amb autoestima, però alhora és freda i desdenyosa. La seva aparent seguretat amaga un misteri: mai no ha pogut plorar.

L’Àlex Oscà arriba a l’edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s’han explicat mai des d’on hauria tocat explicar- les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se’n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica.

En las sombrías tierras de Escocia e Inglaterra, un oscuro secreto desencadena una implacable cacería. El destino de la joven Margot, atrapada en la telaraña de los asesinos de Califa, pende de un hilo. Determinados a rescatarla, Neil Anderson y Christian Scott emprenden una persecución suicida sin saber que al final del camino les aguarda una verdad inesperada. Un abismo de misterio y engaño se despliega ante ellos, obligándolos a enfrentar no solo a sus enemigos, sino también a sus propios demonios internos.

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva. Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.

Una vegada vaig veure un fantasma. Sí, un espectre, una aparició... Aquesta història no és el que se sol denominar una novel·la de terror. Tot va començar amb un enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que va estar perdut durant set dècades.

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona.

El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.