Resultados Editorial "Grup62àudio" en Literatura y ficción

Una magnífica novel·la que reivindica "l'altra guerra" en què van lluitar les dones en les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front. La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està instaŀlat des de fa temps. El pare treballa a l'Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri.

La celebració literària d'una generació de dones que són un referent vital. Premi Sant Jordi 2022. Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d'aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s'acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s'atreveixen al més impensable per l'amor d'un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît.

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX.

Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

El quadern gris ha suscitat reaccions unànimes d'ençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de l'Obra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. L'obra mestra de Josep Pla.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols. "Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l'escriptura de Marta Orriols". Laura Ferrero. "L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes". Anna Carreras. La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura.

Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. "I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera". Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.

La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena - una nina, com diuen a Mallorca-, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrirnos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma.

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, "Flors", La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l’autora, el conte "Semblava de seda", escrit deu anys més tard.

Carlota Gurt, més Gurt que mai. La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc ens parla d'aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l'angoixa i esclaus de l'amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l'enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre.

En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d'Ubach per terres bíbliques, d'Egipte a l'Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l'obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la historia.

Un misteriós robatori a Sant Pere de Rodes desvela la desaparició d'unes restes arqueològiques de valor incalculable, per això el monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d'esquadra Berta Bosch s'endinsen en una investigació que els arrossegarà molt més enllà del que mai s'haurien imaginat. La pista d'un llibre sagrat, robat a la Biblioteca Nacional de França, al bell mig de París, posarà al descobert una conspiració ancestral capaç de sacsejar els fonaments de la fe.

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser Som a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai.

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

PREMI PRUDENCI BERTRANA. Un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats. Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s'uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble.