Resultados Editorial "Grup62àudio" en Literatura de género

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît.

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX.

La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d’Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l’any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols. "Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l'escriptura de Marta Orriols". Laura Ferrero. "L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes". Anna Carreras. La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura.

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se.

La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena - una nina, com diuen a Mallorca-, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrirnos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d'Ubach per terres bíbliques, d'Egipte a l'Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l'obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la historia.

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

PREMI PRUDENCI BERTRANA. Un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats. Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s'uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble.

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística.

En Wolfgang té 11 anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d’emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món.

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels. Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

Vostè parla anglès? Recorda quin mètode va seguir per aprendre'n? O potser no en sap i mai no ha passat d'I love you... Tant si en sap com si no, en aquesta novel·la se sentirà còmplice de Laura Prats, una agent immobiliària de Barcelona, cansada de comprovar com el seu desconeixement de l'anglès entrebanca el seu ascens professional. Per això decideix sacrifi car les vacances d'agost, s'inscriu en un curs d'immersió, viatja fi ns a un poble perdut d'Anglaterra i s'instal·la a casa de la professora Grose, una dona peculiar que viu aïllada al mig del camp.

Una edició exclusiva del clàssic de Delphine de Vigan: perquè viure és saber dir gràcies. La bonica història de la Michka: "T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute". Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. La Michka, una dona gran, va perdent l'habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola.

L'Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l'èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escoltar una novel·la mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa. El matrimoni, la paternitat i l'afany de destacar, aviat porten l'Anton a descobrir la fragilitat de l'equilibri entre la creació i la vida personal.

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners.

Després de l'èxit de Dins el darrer blau, Carme Riera torna a escriure sobre la història del jueus conversos de Mallorca. Som a la segona meitat del segle XIX. El Gabriel i el Miquel, els dissoluts germans de can Fortalesa (una rica família de mallorquins instal·lats a l'Havana) es juguen el seu futur a l'atzar, davant de notari. No saben, ni volen pensar, que la seva juguesca implica també el futur de les seves parentes Isabel i Maria Fortesa, que viuen a Mallorca i que s'hauran de traslladar a Cuba en motiu del casament, pactat entre els pares respectius, Isabel i Miquel.

Com reaccionaria vostè si de sobte un desconegut li fes arribar uns papers que qüestionen els seus orígens, que proven que la seva identitat és falsa? Això és el que explora La meitat de l'ànima, que s'obre amb la recerca dels antecedents familiars de la narradora, una recerca que sobrepassa les planes de la novel·la i de la ficció i portarà l'escriptora a demanar l'ajut dels lectors per si algú pot aportar dades sobre el cas de Cecília Balaguer, desapareguda el gener de 1960, a la població fronterera de Portbou.Què hi feia, a Portbou, la Cecília Balaguer?