Resultados Editorial "SAGA EGMONT" en Ficción biográfica

De la mano de la autora cubana finalista del Premio Planeta podemos ahora internarnos en el mundo del glamour en blanco y negro que nos ofrece en El ángel azul, un libro sobre cine, un libro sobre la admiración que siente una espectadora, un libro, finalmente, sobre la forma en que los personajes de la pantalla pasan a formar parte de nuestra vida. Escrito a partir de las vivencias que guarda la autora sobre la película de Josef von Sternberg, en estas páginas se mezclan sus recuerdos de la Habana con la figura de Marlene Dietrich en su papel de cabaretera.

Hay lugares mágicos que abren las puertas de los sueños más audaces. Isabel San Sebastíán encontró el suyo en el Caribe, en una playa de arenas blancas y aguas apacibles, cuyo nombre, convertido en personaje, da título a este libro. Los "Cuentos de María la Gorda" -su primer libro de ficción- son el fruto de ese venturoso hallazgo. Hay en ellos mucho de autobiografía, algo de metáfora y grandes dosis de pasión. Son más hijos del sentimiento que de la reflexión.

L'incredibile storia vera diventata bestseller internazionale. La coraggiosa testimonianza di una bambina fuggita all'olocausto e tornata in cerca di giustizia. All'alba della seconda guerra mondiale, il mondo di Hedy viene sconvolto quando un professore la minaccia e le proibisce di tornare a scuola. La bambina è costretta a separarsi dai genitori e a scappare in Inghilterra per sfuggire alle persecuzioni antisemite della Germania nazista.

En Sonolibro hemos adaptado la obra original de Dickens, abreviando sus 650 páginas hasta hacerla plenamente asequible en un Audiolibro en tres capítulos con un total de cinco horas de grabación totalmente dramatizada. David Copperfield, se dice que es la obra más autobiográfica de Dickens y los personajes que interactúan en la misma están completamente vivos: El Sr. Murdstone, el padrastro sin escrúpulos; El Sr. Micawber, optimista empedernido; Pegotty, con su amor maternal hacia David; La Sta Betsie, que consigue superar su matrimonio frustrado....

Historia de un amor turbio está escrita con economía de medios casi como un guión cinematográfico: apenas lo necesario para situar la escena. La novela relata la confusa relación de un hombre con dos hermanas en un estilo despojado de la retórica de su época. En "Historia de un amor turbio" apenas suceden grandes acontecimientos, como si el exterior fuese abstracto, sin embargo, ocurre algo decisivo para los personajes. El flirteo del joven Rohán con las dos hermanas, culmina en lo que pudiera ser tomado como cobardía, o como canallada, o quizás, sólo comodidad burguesa.

In einer atemberaubenden Beichte bekennt im Amsterdamer Hafenviertel Jean-Baptiste Clamence, ehemals angesehener Anwalt, der sich stets für einen Wohltäter der Menschen gehalten hat, Selbstgefälligkeit und Opportunismus als Triebfedern seines einstigen Rechtsbewusstseins. Als er eines Nachts eine Frau auf einer Brücke stehen sah, im Begriff, in den Fluss zu springen, hat er sie nicht daran gehindert.

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda.

El personatge de Paulina Buxareu és el de l’entranyable tieta soltera que trobem a tantes famílies, i que per no tenir una vida pròpia es conforma amb viure intensament la dels demés... Una de les obsessions de Paulina Buxareu és, paradoxalment, donar consells amorosos i intentar emparellar a qui se li posi per davant, fet que donarà peu a algunes complicacions, que haguessin estat del tot innecessàries si Paulina no hi hagués intervingut.

Médico, abogado, docente, reformador social, agrónomo y emprendedor: Juan Bialet Massé, catalán radicado en Argentina a fines del siglo XIX, fue un hombre que pareció vivir varias vidas en una. Graciela Bialet, su descendiente, reconstruye hechos de su vida a la par de brindarnos algunas pinceladas sobre las generaciones que le siguieron, en una obra que cautiva nuestra atención desde el principio.

Nei suoi romanzi, Salgari racconta di giovani eroi ed eroine che vivono avventure al cardiopalma, tra giungle misteriose e mari cristallini, ma come aveva vissuto la sua giovinezza il papà di Sandokan? In questo romanzo autobiografico, un unicum nella produzione salgariana, lo scrittore veronese ci introduce nel mondo della Topaia, la comunità artistica bohémien che aveva fondato da giovane insieme ad alcuni compagni, ripercorrendo le orme degli scapigliati intellettuali parigini celebrati dalla 'Bohème' di Puccini.

Scritto da Casanova dopo il suo ritorno a Venezia, e in italiano, questo racconto autobiografico offre già tutte le qualità che renderanno impareggiabili le "Memorie". Con tocco felice, vivacità nei particolari e gusto nel commentarli, Casanova racconta qui una sua disavventura d'onore, che poteva costargli la vita, durante il suo soggiorno a Varsavia: per un insulto subìto nel camerino di una ballerina italiana, sfida a duello un nobile polacco, "grande panettiere del re", non senza vari pensamenti prima di decidersi.

Als Henry Markram ein autistisches Kind bekam, zählte er zu den berühmtesten Hirnforschern der Welt. Er arbeitete am Weizmann-Institut und am Max-Planck-Institut, gewann zahlreiche Forschungspreise und hielt Vorträge auf der ganzen Welt. Seine Methode, die misst, wie Zellen sich vernetzen, wurde internationaler Standard. Doch dann kam Kai. Und Fragen und Sorgen lagen auf einmal im Kinderzimmer, zwischen Teddybär und Mondlampe. Markrams geachtete Aufsätze vermochten seinem Sohn weniger zu helfen als das Liederbuch, aus dem er ihm abends vorsang.

Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novella explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura.

François Villon ist der wohl berühmteste französische Poet des Mittelalters. Siegfried Obermeier erzählt mit viel Farbenfröhlichkeit von dem Leben des Rebells, Gauners und Frauenhelds Villon. Sein Leben war eine Gratwanderung zwischen Fürstenhof und Henkersmahl. Der Zuhörer erhält nicht nur einen Einblick in das Leben Villons, auch wird das mittelalterliche Frankreich in zahlreichen Facetten dargestellt.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

"Jungfru vart tog du vägen?" är den andra boken i den gripande trilogin om Kerstin och Kristina. Kerstin drömmer om ett eget hem och ett självständigt liv. Men varje ny dag tär en bit av framtidshoppet – och matförrådet. När hon lämnar livet som piga för att bli fabriksarbeterska blir det startskottet på en smärre klassresa. Men hon påminns ständigt om sin bakgrund, och livet som ensamstående mor är långt ifrån enkelt i 1930-talets Stockholm... "Jungfru vart tog du vägen?" följer de utmaningar som tvingas på samhällets marginaliserade.

Ismael María González Arias habla en esta novela de la patria, pero según la entendía Stendhal, cuando dejó dicho: «La verdadera patria es aquella en la que me encuentro más personas que se me parecen». Así entonces “El tiempo de Manolo” es un minucioso relato biográfico de la juventud del autor, etapa en la que tuvo a bien entregarse al disfrute pleno del placer –y al que, como tiene demostrado de sobra, sigue entregado en la actualidad.

Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novel·la explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura.

New York, 1926: Für Antonia Brico gibt es nur die Musik. Unermüdlich übt sie an dem alten Klavier, das ihr Vater auf der Straße gefunden hat. Ihr großer Traum: Dirigentin zu werden. Doch noch nie hat eine Frau in dieser Rolle auf der Bühne stehen dürfen. Als sie sich als junge Frau zu einem Konzert ihres Idols Willem Mengelberg schleicht, wird sie herausgeworfen und verliert dabei auch noch ihren Job im Konzerthaus. Doch sie gibt nicht auf und reist nach Europa, um für ihren Traum zu kämpfen. Unermüdlich klopft sie an die Türen der großen Musiker. Karl Muck, der legendäre Dirigent in Berlin, zerreißt vor ihren Augen ihr Empfehlungsschreiben. Antonia sieht letztlich nur einen Weg: Ein Orchester nur mit Frauen, von ihr selbst dirigiert. Mit dem Eröffnungskonzert ist klar: Es wird Antonia befreien - und die Musikwelt für immer verändern.