Resultados narrador por "Joan Mora" en Todas las categorias

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

L'atzar fa que en Martí i en Miquel es coneguin. L'amistat entre els dos xicots i el descobriment de les vivències de l'avi d'en Miquel els marquen profundament, perquè saben transformar aquestes relacions en una experiència positiva.

Després d’estudiar ciències de la informació a Barcelona, torna a Menorca amb el triple objectiu de trobar feina, escriure una novel·la i casar-se. Enamorat d’una bella peixatera, treballa de periodista i reescriu la novel·la que ha de fer que aquesta l’estimi a pesar dels seus trets simiescos. Un esforç que el guia també en la resolució del secret més ben guardat del seu pare.

Coll Avall és una novel·la negra que es desenvolupa entre el neguit de la veu interior del que sap que ja no li queda res, i el drama extern dels esdeveniments que se succeeixen quan s’ha perdut tot.l’època. Una obra d’estil àgil que aprofundeix en els sentiments i les idees, sovint contradictòries, dels seus protagonistes.

L´Eli, la protagonista d´aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d´estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S´adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L´Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d´artificiositat, i que dona al relat una gran força.

Pere Gabriel, fill d’una família obrera, es fa gran en un temps de revoltes i incerteses. De ben petit ha de treballar i enfrontar-se amb una vida molt dura, però plena d’il·lusions, curiositat i tendresa. La guerra civil, la derrota, sobretot, les hi anorrearà i li imposarà un silenci, que amagarà un secret íntim que no revelarà fins a la vellesa.

Miquel O’ Malley, passat de voltes de gairebé tot, és acaronat pels antidisturbis durant la primavera valenciana, com un innocent vianant més, com un pulcre i perillós estudiant. Retirat del cos oficial, sense ofici ni benefici, es veurà involucrat en una conspiració de policies i serveis secrets que s'esdevé a València però té ramificacions, i arrels, en les primaveres africanes.

La Martina rep un regal el dia que fa dotze anys: les memòries de l'Anticlub. Anys enrere la seva germana i uns companys de classe van crear aquest grup, dedicat a lluitar contra les injustícies del barri i de l'institut. Les seves aventures encara es recorden, però ara que un dels membres ha decidit escriure-les, la Martina sent la necessitat de tornar a formar una colla com la de la seva germana. Només cal dir-ho als seus amics, però: qui són els seus amics?

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat.

Membres del club d’aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d’estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d’Eslavònia en un paradís turístic... tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l’excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.

Amb el drama dels desnonaments i la indefensió del poble davant la posició dominant dels bancs, l’Andreu Torrent torna a Barcelona després de viure vint anys a Suècia. Abandonat per la dona, acomiadat de la feina i sense sentir-se part d’enlloc, el pis heretat per la mort de la mare el fa enfrontar-se amb la crua realitat del poder dels bancs._La mort del director de l’oficina i un particular descens als inferns en un recorregut pels baixos fons de la ciutat, posarà l’Andreu en una dubtosa posició davant la investigació de l’assassinat.

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d''arribar mai. El periple londinenc d'un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna gairebé dues dècades més tard, quan ja ningúno pensava en ell. Una angelical collidora de flors que s'acosta als noranta anys.

Aquesta és la història de Moor Park. I aquesta és també la història duna amistat. En el decurs dels seus llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en l'escriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l'escriptura d'aquest llibre sorgeixe n temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.

Amb un domini fascinant del llenguatge, l’autor es passeja pels racons recòndits de les relacions humanes més personals i ens els descriu amb minuciositat i una gran dosi de lirisme, talment com si ens passessin la pel·lícula de la nostra vida per davant i la poguéssim tornar a olorar, sentir i degustar.

Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

Asesinato. En este corto poema el autor relata en forma de diálogo un crimen que realmente ocurrió en la calle 42 de Nueva York. El relato de la violencia que este acto físico supuso le sirve al poeta para plasmar el dolor de su ánimo. Ciudad sin sueño. Intenta transmitir el poeta su propia insatisfacción por analogía con la noche, la vigilia, que no le permite dormir ni soñar ni encontrar alivio o esperanza. Navidad en el Hudson. En este poema identifica el protagonista su sensación de soledad con respecto al resto del mundo en el río Hudson.